SESSIÓ 7- DÉU PARE ESTÀ SEMPRE AMB NOSALTRES

Pàgines de la 28 a la 33. En aquest tema només treballem el quadern.

ELS OBJECTIUS:


  • Conèixer la fe: Adonar-se que les persones que ens estimen i que estimem són sempre presents i, per això, saber que Déu, que ens estima i que estimem, sempre és amb nosaltres.
  • Iniciar en la litúrgia: Continuar descobrint la importància de la recitació del Parenostre en la celebració de l’Eucaristia i fer veure el sentit d’alguns dels moments de silenci que hi ha en la Missa.
  • Viure la fe: Descobrir que quan diem “faci’s la teva Voluntat”, se’ns demana estimar i fer les coses com Déu vol.
  • Ensenyar a pregar: Continuem aprenem el Parenostre i ensenyar que el podem resar en qualsevol moment.
  • Encoratjar a la vida cristiana i a la missió: Afavorir les bones relacions en el grup, adonar-se que hi ha altres grups de Catequesi i que tots formen part de la comunitat parroquial.

ELS PASSOS DE LA SESSIÓ D’AVUI


  1. Resar i passar llista.
  2. Llegir les pàgines 28 i 29 del quadern. Fixem-nos en els dibuixos i convidem als infants a explicar-los i relacionar-los amb tot allò que van llegint en el text.
  3. Podem establir un diàleg sobre aquestes qüestions: Els pares ens estimen sempre, fins i tot quan no estem junts. Com ho sabem?  Què compartim amb el pares? Com agraïm el seu amor i tot el que fan per nosaltres?. Qui ens estima? Qui pensa en nosaltres? Qui fa coses per nosaltres? Com ho sabem?
  4. Jesús ens parla de Déu i ens diu com el Pare ens estima. Llegim i comentem de l’Evangeli de Lluc 12,6-7, que tenim a la pàgina 30 i fem l’activitat de la pàgina 31 on caldrà completar les paraules que falten a cada frase tenint en compte la idea principal que es va repetint en els quatre dibuixos: Déu Pare és sempre amb mi.
  5.  Comencem a aprendre la segona part del Parenostre. (fitxa)

Annex II

EL PARENOSTRE

És la pregària cristiana fonamental. Ensenyada per Jesús. Un dels seus deixebles li va demanar a Jesús que els ensenyés a pregar i Ell ho va fer, ensenyant-los l’oració del Parenostre. (Mt 6, 9-15). En resar el Parenostre, li demanes ajuda a Déu i al mateix temps et compromets a viure com a fill de Déu. Es tracta de viure les paraules d’aquesta oració, no només de repetir-les sense fixar-nos en el que estem dient.

El Parenostre està format per una salutació i set peticions:

SALUTACIÓ: “PARE NOSTRE QUE esteu en el cel”. “Pare” ens reconeixem com a fills teus i posem tota la nostra confiança en Tu, el nostre Pare Celestial.“Nostre” perquè és meu, de Jesús i de tots els cristians. “Que ets al cel” vol dir que Déu està en els cors que confien i creuen en Ell. El cel no és un lloc sinó una manera d’estar en Déu.

SET PETICIONS: Les tres primeres són per donar glòria al Pare i les quatre últimes per demanar la ajuda i la seva gràcia.

  1. “Santificat el vostre nom”: Expressem a Déu el nostre desig que tots els homes el coneguin i li estiguin agraïts pel seu amor. Que el seu nom sigui pro nunciat per glorificar i no per blasfemar.
  2. “Vingui a nosaltres el vostre Regne”: Ens referim a fer-lo present en la nostra vida tots els dies. Fer créixer el seu Regne mitjançant l’Evangelització i la conversió dels homes, donant a conèixer la seva Paraula i el seu Amor. Que visquem impregnats del seu Amor.
  3. “Faci’s la vostra Voluntat, així en la terra com es fa en el Cel”: Que sigui la seva Voluntat en la nostra vida, i no la nostra. La voluntat de Déu és la nostra salvació: que regni la veritat, que el vici sigui destruït i floreixin les virtuts.
  4. “El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui”: Ens referim tant al pa de menjar per satisfer les nostres necessitats materials, com al pa de l’ànima per satisfer la nostra necessitat espiritual. Això vol dir que li demanem que no ens falti aliment ni tampoc el pa de l’ànima, que el trobem en la seva expressió màxima en l’Eucaristia, on Crist es dóna a nosaltres. “No només de pa viu l’home, sinó de tota  paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4, 3-4).
  5. “i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors”: “PERDONA LES NOSTRES OFENSES”: Els homes pequem i ens allunyem de Déu, per això necessitem demanar-li perdó quan ofenem. Perquè per poder rebre plenament l’amor de Déu necessitem d’un cor net i pur. El perdó de Déu té la seva expressió tangi ble en el Sagrament de la Reconciliació (la confessió amb un sacerdot cristià), el sacerdot és un insrtument del Senyor, qui a través de la seva confessió, ens dóna el perdó i alliberament de Déu per tornar a estar en estat de gràcia i puresa. Demanar perdó a Déu pels nostres pecats comesos, penedits i compromesos a evitar aquests pecats. “COM TAMBÉ NOSALTRES PERDONEM els qui ens ofenen”: Aquest perdó ha de néixer del fons del nostre cor i per això necessitem la gràcia de l’Esperit Sant, és a dir, demanar-li a Déu que ens ajudi a perdonar els que ens van ofendre. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien “(Lc 6, 27-36).
  6. No permeteu que caiguem en temptació”: Li demanem a Déu que no ens deixi prendre el camí que condueix cap al pecat, cap al mal. L’Esperit Sant ens ajuda a dir no a la temptació. Cal pregar molt per no caure en temptació.
  7. ans deslliureu-nos de qualsevol mal”: El mal és Satanàs, l’àngel rebel. Li demanem a Déu que ens protegeixi de les astúcies del dimoni. Demanem estar en pau i en gràcia de Déu. “AMÉN”: Significa “així sigui”