TEMA 14 JESÚS ENS PORTA EL REGNE DE DÉU

““L’Església és la llavor i el començament del Regne de Déu a la terra”
Pàgines de 56 I 57 del primer quadern

ELS OBJECTIUS:


  • Conèixer la Fe: Comprendre què és el Regne de Déu i les paràboles a través de les quals Jesús ens el vol fer descobrir. A través de la presència i l’activitat de Jesús, Déu entra en la història d’una manera totalment nova.
  • Iniciar en la litúrgia: Adonar-se que la celebració cristiana és com la invitació a una festa i com un tresor que, quan l’anem descobrint, ens fa viure amb més alegria.
  • Viure la Fe: Potenciar els sentiments de joia i agraïment pel fet de ser cristià i membre d’una comunitat parroquial que ens ajuda a conèixer Jesucrist i a servir l’Església.
  • Ensenyar a pregar: Descobrir el sentit de la petició del Parenostre. Vingui a nosaltres el vostre Regne.
  • Encoratjar a la vida cristiana i a la missió: Veure que l’Església, formada per tots els que violen ser deixebles de Jesús, és la llavor i el començament del Regne de Déu a la terra.

ELS PASSOS DE LA SESSIÓ D’AVUI


  1. Resem i passem llista
  2. Llegim els dos primers paràgrafs de la pàgina 48 del catecisme. Adonem-nos que el regne de Déu no és un lloc sinó un fet. Déu és amb nosaltres i que Jesús, això ho explica a través de narracions curtes que tothom pugui entendre. La resposta a la pregunta del RECORDA del quadern ens pot ajudar a explicar-ho. El catequista es disposa a narrar ell mateix algunes d’aquestes paràboles. Són les quatre que hi ha en el catecisme. No es tracta de llegir sinó d’explicar-les com s’explica un conte a un infant. Dir als nens que quan arribin a casa, n’expliquin una als pares.
  3. Fem l’activitat que hi ha a la pàgina 56 del Primer quadern. Es tracta de completar amb dos dibuixos la paràbola del tresor amagat. L’alegria d’aquell que troba el tresor la tenim nosaltres des de que hem començat la catequesi?
  4. Activitat de la pàgina 57 del quadern
  5. Un nen o tots junts resem l’oració final de la pàgina 49: “Senyor, que vingui el teu Regne Que es Regne d’Amor, de justícia, de vida i de pau. Que no regnin en el món la mentida, l’odi, la violència, l’egoisme. Que els cristians, amb la nostra vida, Anunciem que ja regnes entre nosaltres.”

La paràbola del sembrador

(Mt 13, 3-11)

Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

–Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. »Qui tingui orelles, que escolti.

Explicació de la paràbola del sembrador

  • La llavor representa el missatge de Déu. Els nens poden entendre fàcilment que els diferents terres on cauen les llavors (el compacte del camí, el rocós, les espines i el terra fèrtil) representen la condició dels cors de la gent.
  • La terra compacta és com una persona que no entén la paraula de Déu, rep el missatge, però el seu cor no està obert a escoltar i entendre’l.
  • El terreny rocós representa a les persones que accepten la Paraula de Déu al principi, però ràpidament cauran en el seu antic estil de vida, perquè no són forts. Estan secs.
  • Les espines són com les preocupacions i ansietats en la vida que ofeguen la fe de les persones que no confien en Déu. La terra fèrtil representa un cor sa, que està llest per acceptar la paraula de Déu i nodrir-se d’ella.

Paràbola del gra de mostassa

(Mt 13,31-32)

Els proposà encara una altra paràbola: –Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.

Paràbola del tresor amagat

(Mt 13,44)

Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.

Paràbola dels convidats al banquet

(Lc 14,15-24)

Un dels qui menjaven amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: _Feliç el qui s’asseurà a taula en el Regne de Déu! Jesús li respongué: _Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: _Veniu, que ja tot és a punt. Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: _He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et demano que m’excusis. Un altre digué: _He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et demano que m’excusis. Un altre digué: _M’acabo de casar, i per això no puc venir. El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu amo. Llavors l’amo, indignat, li va dir: _Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir pobres, invàlids, cecs i coixos. Després el criat digué: _Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. L’amo va dir al servent: _Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa. Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.